Woody Allen

–Ja ho entenc, així que faig de mercenari. Un paper que em dóna l’oportunitat de posar en pràctica part de la preparació de gimnàs. Totes aquelles lliçons d’esgrima teatral estan a punt de donar fruit.

–Et seré franc, nano. El protagonista serà el Harvey Afflatus.

–Oh, així que em veuen com un personatge de caràcter: el millor amic del protagonista, un confident proper que impulsa la trama des de l’interior.

–Eh, no ben bé això. Mira, l’Afflatus necessita un doble d’il·luminació.

–Un què?

–Algú que s’estigui en un lloc marcat durant les avorrides hores que el càmera necessita per il·luminar l’escena, algú que s’assembli una mica a l’estrella per tal que els focus i les ombres no quedin gaire diferents. Així, a l’últim moment, quan estiguin preparats per començar a rodar, el zombi… vull dir el doble… se’n va a passeig i rep els calés i avall.

–Però per què jo? De debò els cal un actor de talent per a això?

–Perquè t’assembles una mica a l’Afflatus… oh, mai no tindràs la seva classe, però la morfologia concorda.

Anuncis

Quant a Òscar Vendrell

Òscar Vendrell és corrector de català i de castellà, traductor, i autor de textos didàctics i de ficció. Va néixer dues vegades, l’una a Barcelona, el 1973, i l’altra a la Garrotxa, uns quants anys més tard. Néixer li ha permès existir, però la seva existència, com la de tothom, és (i sap greu dir-ho) una simple anècdota. Escriu, en part, per omplir de significats aquesta anècdota. No escriu per ser escriptor, és escriptor perquè escriu.
Aquesta entrada ha esta publicada en Citacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.