El parèntesi de Sant Jordi

Què es pot dir que no s’hagi dit ja de Sant Jordi?

Res de nou, segurament. Però insistiré en una idea: els qui ens dediquem a escriure, i sobretot els qui tenim l’escriptura com una forma de vida i no de fer-se veure, avui és un dia especial.

Especial perquè sortirem del nostre cau ple de papers escampats, notes disperses mig perdudes, llibretes farcides d’idees inservibles amb alguna d’útil que no trobarem mai més… el nostre cau de gaudi i patiment alhora (perquè ens hi va la vida).

Especial perquè al carrer trobarem un món de colors i de lletres, flors i llibres, que és la metàfora del que realment ens fa viure, i ens emportarem a casa roses que alimenten el cor i lectures que nodreixen el pensament.

Especial perquè potser podrem conèixer algunes lectores i lectors, i l’acte solitari d’escriptura (de l’escriptor) i de lectura (del lector) adquirirà més sentit del que tenia fins ara. S’obrirà un petit i breu canal de comunicació, com un pont suspès entre dos cingles, que ens durà a una serralada nova on farem camí acompanyats.

Avui continuo escrivint, com ahir, com dissabte, com cada dia, però a la tarda faré un parèntesi i signaré llibres a l’Escola IPSI, de 16.30 a 17.30 h, i a l’FNAC de l’Illa Diagonal, de 19 a 20 h.

I si ens trobem, si això pot ser, serà fantàstic. Seré molt afortunat de viure aquest moment!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s