Booktrailer espectacular

La classe del Guggenheim de l’Escola Lexia de Barcelona m’ha fet un regal inesperat per Sant Jordi: un booktrailer d’El club de la petanca. Vull donar les gràcies a les creadores i creadors d’aquesta obra:

Paula (edició)

Judith (disseny de producció)

Nuria (direcció de fotografia)

Alícia (càsting)

Nya (banda sonora)

Victòria (disseny de vestuari)

Joaquín (producció executiva)

Àlex (guió)

Oscar (direcció)

El resultat final és excel·lent: hi trobareu una música ben triada, una molt bona combinació de dibuixos i imatges en moviment, frases inserides que expressen a la perfecció el que qualsevol lector pot trobar en aquesta novel·la i que n’extreuen encertadament algunes de les claus (protagonistes, accions).

En resum, una excel·lent presentació per a qui no hagi llegit El club de la petanca, que s’ajusta a la funció pròpia d’un booktrailer.

Moltes felicitats als components de la classe per aquesta feina tan ben feta. I moltes felicitats també a l’Escola Lexia pels seus 50 anys. Que en siguin molts més!

I ara el més important, feu-hi clic si voleu GAUDIR DE L’ESPECTACLE:

Booktrailer d’El club de la petanca. Autors: Classe del Guggenheim

 

 

 

 

Anuncis

Tornar a la infantesa

Tothom torna al passat de tant en tant gràcies als records, però a vegades hi ha “instruments evocadors externs” que poden aconseguir un efecte semblant o fins i tot multiplicador.

Un d’aquests instruments és la ficció, en general, i la literatura, particularment.

El llibre Antologia literària per tornar a la infantesa, publicat per Casa Catedral, conté relats de 22 autors que realment assoleixen (un més que d’altres, és clar) la complicada fita que anuncia el títol.

Alguns d’aquests relats són, segons el meu parer, autèntiques joies. I també són una demostració del poder de la literatura: el lector no torna a la seva infantesa a través dels records del que va viure, sinó mitjançant la vida (inventada) d’altres nens, que, ves per on, sense tenir res a veure amb un mateix en realitat són, per moments, una definició exacta del que vam ser (fins i tot més exacta que els nostres records vaporosos!).

Curiosíssim: hi ha un esglaó per sota de la vivència de cadascú que ens interpel·la i ens resulta més que familiar. L’esglaó de la literatura.

Superjusticieros del Fútbol

Ya llegan a vuestras librerías las nuevas aventuras de Temis, David, Ela, Otto y compañía…

En busca del entrenador perdido

Peligro en el paraíso

Dia Internacional de les Dones

El termòmetre de la societat

Sovint és bo mirar al nostre voltant, saber on som i on vivim, excavar per descobrir les fortaleses o febleses dels fonaments del sistema social que ens embolcalla.

I un bon termòmetre per discernir si anem bé és el tracte social que reben les dones (les nostres àvies, les mares, les dones, les filles, les netes).

En una societat avançada, o més aviat CORRECTAMENT AVANÇADA, s’han de complir els articles de la Declaració Universal dels Drets Humans. (Però no per obligació, sinó per devoció, sentit comú i justícia.)

Encara queda un llarg camí per recórrer. L’esperit de l’home caçador de les cavernes continua passejant-se impune, alegre i amb aires de superioritat pels carrers i places. Mireu al vostre voltant. No el veieu? Sembla invisible, però no ho és.

Més o menys fa aquesta fila:

Retrat robot de l’esperit de l’home caçador actual (grau d’evolució = zero).

 

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de conviure amb esperit de fraternitat.

Article 2
Tota persona té els drets i les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió pública o d’altra mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe.

Rogue One, inspiradora

Rogue One: una història de Star Wars, sí, va ser inspiradora.

Respectava l’essència de la saga galàctica, incorporava un relat “secret” en un episodi mític, i sobretot: és trepidant i no a qualsevol preu. Té coherència, sentit, tot està ben lligat. I un final profund, heroic, trist, que fa pensar.

Inesperadament, una joia.

En canvi, l’última (The Last Jedi) és una pel·lícula de distracció massiva, meravellosa si després no hi penses més. Acció a tota pastilla, sí, però tot s’hi val?

 

L’hora de la veritat

Un circ de por.

Una invasió a la nit, inesperada.

Un poble a punt de ser destruït.

L’hora de viure o morir.

Aquest Sant Jordi arriba l’aventura més apocalíptica de la col·lecció. Hi trobareu ingredients habituals, altres de nous i un final.

Moltes gràcies a tots els lectors i lectores de “Zona Zombi”. Vosaltres ho heu fet possible.

Signatura de llibres per Sant Jordi 2015

El dia de Sant Jordi vaig signar llibres de “Zona Zombi” a la parada de BCN Books, a la Rambla de Catalunya, a les 12, amb en Bié, i a les 17 hores.

Moltes gràcies a:

– Tots els que vau venir i us vau interessar per “Zona Zombi”.

– L’editorial i la llibreria, per l’organització.

– La mare que va dir al seu fill: “De zombis, no, nen! He dit que no! “, i se’l va endur corrents.

Bona lectura!