Toca un Sant Jordi de confinament, i aquest any havia de signar dues novetats al passeig de Gràcia, però no ha pogut ser… I de què serveix lamentar-se?
Vinga, va, anem per feina.
Aquest post el dedico a na Sara d’Eivissa.
Al número 2 de Zona Zombi (Atrapat al Zombi Park) hi surt aquesta pàgina. Us en volia explicar una mica l’origen…
Quan era jovenet a l’institut ens feien practicar amb el poltre i el plint, que són dos aparells de gimnàstica que feien molta por: si no hi anaves corrent amb molta determinació i executaves els moviments amb coordinació, et clavaves una trompada monumental contra l’aparell (sobretot contra els calaixos del plint). Em van marcar tant que van haver de sortir aquí. Encara avui recordo quan el meu professor de gimnàstica deia amb la seva veu estrident «Hoy toca potro y plinto» i la cara d’alegria desbordant que fèiem tots…
Després, em va passar pel cap una pel·lícula de terror que als anys 80 no va deixar ningú indiferent, una pel·lícula que feia por de veritat: Poltergeist. I de la por del film i del poltre i el plint, va sorgir el cognom d’aquest estudiós en la matèria, Mike Poltregeist.
I Cornellà del Terri… entre Girona i Banyoles…
Quan escrius, surten coses d’un mateix, però te n’inventes moltes més. Què és realitat o ficció? Ves a saber.
Ànims a totes i tots. Bon dia de Sant Jordi!
Òscar Vendrell
Òscar Vendrell Corrons 