Ja venen. Estan venint. Cal parar atenció a aquest moment únic i màgic: la nit de Reis.
Una publicació nascuda d’un malson: llevar-se el dia 6 de gener i descobrir que només t’han portat carbó. Res més.
Però això té solució.
La tristesa. Per què està trist el protagonista? Pot ser per un examen suspès, o potser per un càstig, o potser perquè no fa bé alguna cosa, o per una pèrdua dolorosa. Poden ser tantes coses… Però l’important no és per què, sinó com se surt de la tristesa i els amics, alguns gairebé «invisibles», que ens ajuden a canviar aquest estat d’ànim.
Sovint es parla del que nosaltres, humans, hem de fer per tenir cura de la natura. Coses que potser no fem perquè no som conscients del que la natura pot arribar a fer per nosaltres, sense que ens n’adonem.
En Jan està trist. Una colla d’animalons de tota mena que viuen al seu entorn se n’adonen, miren de descobrir què li passa i proven d’ajudar- lo, sense que ell ho sàpiga. Per fer-ho hauran d’ajuntar esforços i fer equip, tots els animals, des de les formigues fins al seu gos, passant per l’oreneta, porcs senglars, el pardal o la sargantana, entre d’altres. El mussol hi posarà la seva saviesa i la guineu, la seva astúcia. Entre tots, arriben a la conclusió que necessitaran l’ajuda del sol, el vent i les estrelles perquè al Jan li arribin les sensacions de la natura per millorar el seu estat anímic.
Editorial Baula, col·lecció «Ala Delta», Sèrie Roja, núm. 62. De 3 a 6 anys.
Una de les pitjors coses que pot passar a la vida és que el tió cagui abans d’hora.
Però no patiu, hi ha esperança, això es pot evitar.
Nens i nenes, avis i àvies, pares i mares, tiets i tietes… aquí teniu un manual per cuidar el tió com cal, i alhora gaudir en família i com mai de les festes de Nadal.
Visca el tió!
Ed. Baula, 2022
Molt feliç d’haver participat com a traductor en aquest àlbum il·lustrat nominat al Premi Llibreter 2022.
El punt de vista de l’altre… tan necessari per entendre el món.
Libros del Zorro Rojo, 2022
Sembla que finalment hi haurà jocs olímpics aquest estiu del 2021! (o no…)
Ara fa dos anys vaig preparar, amb l’alegria que em caracteritza, el contingut d’El món dels jocs olímpics per a tothom, incapaç de preveure la pandèmia mundial i la cancel·lació d’aquest meravellós esdeveniment esportiu (quina poca visió de futur!).
El cas és que, ara per ara, es preveu que se celebrin a Tòquio els jocs olímpics del 2020, del 23 de juliol al 8 d’agost del 2021 (van dir fa temps…).
Tot indica que es faran, però ves a saber. Si algú té ganes de conèixer anècdotes, dades i històries de lluita, triomf i fracàs, en aquest llibre les hi trobarà, això segur. També ha de tenir ganes de riure o somriure, no és una publicació apta per a malcarats i avorrits.
Per què els jocs es diuen «olímpics» i no «melosos»?
Quina i com va ser la primera gran trampa que es va fer en uns jocs olímpics moderns?
Qui era Dick Fosbury i quina revolució increïble va dur a terme?
Qui va ser el primer esportista desqualificat per dopatge?
Sabeu que Tarzan va anar als jocs olímpics?
Què passa si un jutja s’adona en plena cursa d’atletisme que no sap quantes voltes falten per al final?
Quant va durar el combat més llaaaaarg de la història en lluita grecoromana?
Quina relació hi ha entre Freddie Mercury i l’himne oficial de Barcelona 92?
Qui ha estat, fins ara, el nedador olímpic menys entrenat de la història?
Qui va ser la primera dona a encendre un peveter olímpic i ens quins jocs?
…
Podeu trobar les respostes a aquestes i moltes altres preguntes en aquest llibre, a més d’informació sobre els orígens dels jocs, un repàs de totes les cites olímpiques modernes i els punts clau per entendre l’olimpisme, les grans marques i les grans trampes, atletes insuperables i atletes superats, i taules de dades ben diverses.
Bona lectura!
Text: Òscar Vendrell
Il·lustracions: Jaume Bosch, Bié
Lectura exquisida.
Adesiara Editorial. 2017. Traducció de Carolina Moreno Tena.
—Estic segur, companys, que alguna vegada deveu haver vist un dibuix de la Mort, i us deveu haver fixat que en general la Mort va a peu. Però és que aquesta no és la Mort pròpiament, sinó el seu carreter. I, és clar, és fàcil imaginar que un amo com aquest potser només vol carregar el bo i millor de les vides segades i deixa que els pobres brins de palla o les males herbes que creixen al marge els reculli el carreter. Però ara pareu bé l’orella, companys, […] el carreter no és sempre el mateix, sinó l’últim mort de l’any, aquell que exhala el darrer sospir just quan toquen les dotze de la nit de Cap d’Any.
Selma Lagerlöf (Marbacka, 1858-1940) va ser la primera dona que va rebre el premi Nobel de Literatura, el 1909.
Sabeu qui era Bud Spencer? Si és que sí probablement ja teniu una certa edat i molt bon humor…
L’enorme actor italià Carlo Pedersoli, conegut com a Bud Spencer, va protagonitzar pel·lícules humorístiques de mastegots interminables i va ser més o menys un mite per a algunes generacions.
I, qui ho diria, també va tenir un passat olímpic en la natació i una esvelta figura! Pedersoli va ser campió d’Itàlia vint vegades i era especialment bo en els 100 metres lliures (va ser el primer italià que va baixar del minut en nedar aquesta distància). Va participar a Hèlsinki 1952 i Melbourne 1956, però no va aconseguir cap medalla.
Val molt la pena investigar qui era i què va fer, i sobretot mirar alguna de les seves pel·lícules esbojarrades i hilarants!
Anècdota dels jocs de BERLÍN 1936
De gresca i sense aturador
La nedadora Eleanor Holm (Estats Units) havia guanyat els 100 metres esquena en natació el 1932 i es presentava als jocs de Berlín com la màxima favorita per obtenir l’or.
Però a Holm li anava la marxa i diuen que es va apuntar a totes les festes desenfrenades que organitzaven al vaixell que la duia als jocs, agafava uns pets espectaculars i gairebé sempre l’havien de portar entre uns quants a la seva cabina perquè no s’aguantava dreta.
És clar, aquests escàndols van fer que al final l’expulsessin de l’equip nord-americà. Però, pel que sembla, ella no es va aturar a pensar-hi gaire. Es devia dir: «Ja que hi som, fem-ho bé», i va aprofitar tot el temps lliure de què disposava (ara, amb l’expulsió, més que abans) per assistir a un munt de festes, a Berlín.
En aquest llibre s’inclouen dades, però sobretot anècdotes divertides, curiositats, històries de grans triomfs i fracassos, atletes insuperables i atletes superats, tramposos, gent amb esperit olímpic i gent sense cap mena d’esperit…
Bona lectura!
Les porteries amb pals quadrats
El 31 de maig de 1961 el FC Barcelona va jugar la seva primera final de la Copa d’Europa a l’estadi Wankdorf de Berna, on les porteries encara tenien els pals quadrats (a molts llocs d’Europa ja eren ovals). El Barça, molt superior al Benfica, va perdre per 3 a 2 i va enviar fins a quatre pilotes al pal, una de les quals va anar d’un pal a l’altre de la porteria. Alguns creuen que si els pals haguessin estat ovals hauria estat gol…
Al final del partit els hongaresos del Barça Kocsis i Czibor van maleir les porteries d’aquell estadi: l’any 1954 havien perdut allà mateix la final del Mundial després de xutar dos cops al pal!
La llegenda diu que a partir d’aquell partit la FIFA va ordenar canviar els pals quadrats pels ovals a tot el món, però això no està comprovat.
En tot cas, sembla que els jugadors s’hi podien fer mal i que aquesta va ser la raó del canvi.
El món del futbol per a tothom. Text: Òscar Vendrell. Il·lustracions: Jaume Bosch; Bié. Editorial Baula, 2018.
Hi ha els jocs olímpics antics (els que se celebraven a l’antiga Grècia) i els jocs olímpics moderns (els que s’han anat celebrant cada quatre anys des que es van reprendre, el 1896, a Atenes).
Des del 1896 s’han anat succeint les cites olímpiques, llevat de quatre casos, en què no s’han pogut fer:
– 1916, per la Primera Guerra Mundial
– 1940, per la Segona Guerra Mundial
– 1944, per la Segona Guerra Mundial
– 2020, per la pandèmia del coronavirus
De tota manera, els jocs olímpics del 2020 de moment només s’han ajornat fins al 2021. Per tant, els jocs de Tòquio 2020, que serien els segons que se celebrarien en aquesta ciutat (el 1964 ja va ser seu olímpica), encara és possible que se celebrin.
Petita curiositat…
Els jocs de Barcelona 1992 van ser coneguts com els de la 25a olimpíada, tot i que en realitat havia de ser (per anys celebrats) la 22a olimpíada. Això va ser així perquè els anys en què no es van poder fer els jocs (1916, 1940 i 1944) es compten igualment.
Tòquio 2020 serà (si se celebren el 2021) la 32a olímpiada. Però podem presumir que, si finalment no se celebren, l’any d’olimpíada es comptarà igualment i els següents jocs seran coneguts ja com els de la 33a olimpíada.
En aquest llibre s’inclouen dades, però sobretot anècdotes divertides, curiositats, històries de grans triomfs i fracassos, atletes insuperables i atletes superats, tramposos, gent amb esperit olímpic i gent sense cap mena d’esperit…
Bona lectura!
Òscar Vendrell Corrons 